Temps de Flors al Pati dels Jurats de Girona

Temps de Flors al Pati dels Jurats de Girona

Sortir-se’n
Quatre-cents vint palets disposats en quatre altures conformaven un gran laberint a la plaça dels jurats de Girona. La proposta volia ser una metàfora de la situació actual en què ens toca viure. La idea era enviar un missatge positiu, perquè, malgrat les situacions del camí, sempre hi ha un fil al qual aferrar-se per sortir-se’n. Solament faltava un arbre en el centre i un poema de Salvador Espriu en les parets del recinte per guiar l’entrada al visitant, quan una bretolada va calcinar bona part del muntatge pocs dies abans de la inauguració.

Tres-cents metres quadrats de destrossa íntegra, de fusta carbonitzada, un escenari totalment diferent, un canvi de variable, un plaça negre, una oportunitat plàstica. Un arbre blanc enmig de la negror de la fusta calcinada impacte la mirada mentre uns versos d’Espriu subratllen la fugacitat de cada moment i acció. Versos fets amb retall de miralls capaços de relaxar el cel des de l’observatori elevat. Entremig de l’arbre i de les cendres de cent cinquanta ruixadors d’aigua deixaven anar un polsim d’aigua talment com si les brases encara fumegessin, una pluja d’esperança que al tocar el sol descobria la intervenció més etèria, sortia l’arc de sant Martí.

Davant les adversitats, vam voler convertir el problemes en oportunitats, ens podíem tornar aixecar, amb il·lusió renovada, i enviar un missatge molt més potent.

Amb ACTUA.