Pensaments del Titànic l’any 2010
Milers de pensaments que van a la deriva, seguint les falses promeses d’un món més ric. Naveguen captius en velles barcasses gastades pel consumisme. Xalupes de segona mà.
No arribaran pas tots. Molts d’ells sucumbiran al cant pregon de l’oceà i ja ningú els acollirà a la seva memòria. I els pocs que arribin, començaran vençuts el nou futur. Són… la terrible Armada Invencible del segle XXI.
Plorem amb llàgrimes de rosa, pels ocupants dels nous Titànics, que en veure que el vaixell fa aigües, també es preocuparan pel plat a taula que amb molta sort potser tindran demà.
Núvols i ocells l’any 2007
L’estret carrer de secció abrupte i de caire tortuós ha aparegut embolcallat per ombres blanques i penjolls salvatges. S’ha transformat en una habitació de sensacions inesperades, on els rajos de sol es filtren enmig de les esferes i el vent impulsa el balancí on reposen les sinuoses helicòrnies. On reflexes i ombres van fent la gara-gara als cantells vius de les parets del temps, com àtoms en constant moviment.
I un camí a les altures, com còdols d’un riu en repòs on l’aire es torna aigua, i les flors… en peixos de colors.
Amb ACTUA!